Vista Exterior

La part baixa de la zona de la columnata, és dedicada a Santa Anna, la imatge de la qual es situa damunt de la porta principal d'accés al temple. La porta és precisament, el símbol de la santa. Anna és la dona justa que engendrà Maria, la mare escollida per materialitzar el projecte de la redempció. Santa Anna va infantar Maria sense màcula, i va obrir la porta a l'arribada messiànica del Crist, la imatge del qual trobem, immediatament damunt mateix de la patrona de la vila.

Al peu de la santa, dintre les fornícules dels dos conjunts de columnes que fan suport a tot el programa, apareixen quatre imatges que personifiquen les virtuts de la patrona,

Mitjançant la representació al.legòrica de quatre matrones caracteritzades amb els símbols i atributs amb què solen representar-se dins la imatgeria religiosa de l'època barroca.
Per un altre costat, la part del conjunt del damunt de la cornisa ens presenta ja un aspecte més transcendent, que situa l'espectador en un nivell celestial: la imatge del Salvador, damunt d'un núvol, glorificat en l'Ascensió i beneínt amb la mà dreta. Flanquegen la figura dos "putti" que mostren i lloen la pujada al cel del fill de Déu. Sota els peus dels puttis hi ha gravat l'any d'acabament de la façana, 17 (el de l'esquerra) i 86 (el de la dreta). Aquestes imatges són obra de l'escultor Jaume Bernabeu i Gili.

A la part superior de la façana de l'església, ja fora del conjunt de la portada, es representa la Transfiguració de Crist, a la qual és dedicat el temple vendrellenc. Jesús apareix entre Moisès i Elies. Aquests darrers simbolitzen la Llei i els Profetes, respectivament, les dues bases del culte antic, mentre que Crist és la Paraula i el Temple del culte nou.
Quan al rosassa de quatre metres de diàmetre, el conjunt dels vitralls representa la Transfiguració i l'obra va ser realitzada per Josep Mª Jujol l'any 1.943, substituïnt l'anterior destrossat en el decurs de la guerra civil.

El campanar és una torre de 49 metres d'alçada formada per quatre cossos. La seva edificació es va realitzar en quatre fases consecutives que després de diverses interrupcions, allargaren l'obra uns quaranta-cinc anys. Es tracta d'una construcció adossada a l'edifici del temple, de base quadrangular que esdevé octogonal als pisos superiors. És el resultat final de la intervenció de quatre mestres d'obres diferents, que configuren un edifici que segueix la línia clàssica iniciada l'any 1.670 per l'arquitecte fra Josep de la Concepció (1626/1680) amb el seu projecte del campanar de l'església de Sant Antoni de Vilanova (1670/1706) i que serví de model d'altres com el de l'església de Santa Maria de Cubelles (1765).

El 6 d'agost del 1.784, l'obra del campanar es dóna definitivament per acabada tot colocant al cim un altre element clàssic, la figura obrada en coure, d'un àngel penell. Aquest element es deu a l'esperit emprenedor del rvnd. Manuel Aumatell, rector de la parroquia des d'el 1.773 fins a la mort, el 24 de setembre del 1.809.

L'àngel, es va fer amb planxa de coure a Vilanova per l'argenter Josep Romeu i ajudat per Josep Dalmau; van enllestir l'obra a finals de juliol del 1.784 i el trasllat al seu emplaçament es va fer per torns, portat a espatlles d'un grup de joves fadrins vendrellencs.


Visita Interior

La visita per l'interior del temple comença entrant per la part esquerra de la portalada principal. Un cop accedim a l'interior, a l'esquerra trobem la pica de l'aigua beneïda i, just per sobre, es troba la Creu de la Redempció. Aquest element no representa cap detall propi del temple; eren temps en què les missions estaven molt arrelades a certs sectors socials. En record del seu pas va quedar aquest símbol, que data dels anys 1.940/1.941.

Continuant el recorregut, a la capella que segueix hi ha el conjunt de la crucifixió, amb una talla de l'escultor Joan Borrull i una representació pictòrica al fons, obra del reconegut artista local en Josep Maria Gual i Barnadas.

Segueixen les imatges de Nuestro Señor de las Penas

i la Virgen del Consuelo; són talles de fusta realitzades per l'artista escultor sevillà Juan A. González Garcia (a) Juan Ventura, per encàrrec exprés de la Cofradia de Nazarenos de Nuestro Padre Jesus de las Penas y la Virgen del Consuelo. En referència a aquestes dues imatges cal constatar que al seu autor li van atorgar un premi per la bellesa i la naturalitat expressiva de les cares, de resignació i captiveri el Crist, i de dolor la Verge.

Enmig de les dues escultures descrites, hi ha el Natzarè, obra escultòrica treballada per Joan Borrull, autor de la majoria de les estàtues actuals que es poden contemplar.

Segueix l'altar de la Verge dels Dolors;

dintre d'aquest conjunt i disposades d'esquerra a dreta, acompanyen la imatge central,

una de Santa Llúcia (Patrona de les cosidores)

i, l'altre de Sant Sebastià, (aquest Sant es convertí en el Patró de la joventut del Vendrell). Aquestes figures són obra d'en Joan Borrull i fores elaborades l'any 1.952. De la de la verge no s'ha trobat constància.

Sota l'altar figura el fèretre de Crist mort, realitzat per en F. Carulla i Rivera.

Fent unes passes més es troba l'altar de la Verge de la Cort, (que també es coneix com a Verge de l'Amor Hermós). El seu autor va ser Francesc Juventeny.

A ambdós costats (esquerra i dret), complementen el cojunt les imatges de Sant Pancraci (màrtir)

i Sant Judes Tadeu (apòstol). Per finalitzar la visita a aquesta capella s'indica que, la part central frontal de l'altar conté en el seu interior una relíquia.

Arribem ara a la capella de Santa Anna,

l'autor de la imatge és també Joan Borrull. La concepció i elaboració de l'obra va materialitzar-se en el decurs del 1.940, aprofitant les restes del que havia estat l'emplaçament anterior del cambril. Una escala que flanqueja l'altar, permet acostar-se al peu de la santa. L'altar, obra dissenyada per en Josep Mª Jujol i Gibert, (deixeble d'Antoni Gaudí), que no la va poder veure acabada, ja que morí el 1.949.

Damunt l'altar és col.locat un frontal de fusta que representa el Crist mort, entre els quatre evangelistes i, arrodonint l'obra, uns motius del blat i del raïm. Aquest element el dissenyà en Jujol i el materialitzà en Borrull.

Ja a la part posterior de la Església, estem davant de l'altar de Sant Josep. L'inicià en Josep Mª Jujol.

Les imatges, -esquerra i dreta del altar- dels dos Sants Antoni, l'Abat

i el de Pàdua, també són obra d'en Joan Borrull; tot aquest conjunt ja estava enllestit l'any 1.939

i la imatge de Sant Josep, feta per Pere Corbí, estava acabada el 1.944. A la part de baix del conjunt, just sobre l'altar, es presenta l'obra de l'escultor lleidatà Joan Perelló

amb la Dormició de la Verge, una mostra de bellesa i sensibilitat molt acurada.

El centre neuràlgic de referència és, sens dubte l'Altar Major. En aquest espai s'eleva el majestuós altar major en forma de baldaquí. És l'obra més gran i representativa d'en Jujol a la Església, tot i que la mort l'impedí de veure'l acabat. L'altar presenta una ara sobre la qual una creu daurada domina i presideix la cerimònia. Per damunt d'aquest altar es basteix un baldaquí enorme, les columnes del qual volen recordar el període barroc d'en Bernini. Són unes columnes salomòniques: dues al davant, grosses, de marbre i guix daurat, decorades amb motius vegetals de línies sinuoses de pàmpols i fruits (recordem que sota la primera, de la part de l'Evangeli, hi ha col.locada la primera pedra de l'edificació de la Església, l'any 1732): igual que les de darrera, dues més a les quals n'hi ha adossades unes altres dues de menys volum.

Damunt del baldaquí hi ha un conjunt daurat que representa la Transfiguració del Senyor envoltat per Moisès i Elies sobre un plint retallat sinuosament i emmarcat per una mandoria rodona. Uns angelets fets per en Joan Borrull sostenen uns canelobres realitzats per en Josep Mª Jujol en dibuixos i portats a la pràctica per l'artista local Toldrà. Per damunt de tot aquest conjunt es troba una imatge del Pare Etern amb la bola de l'Univers, coronat amb el triangle i amb un nimbus al seu voltant a mode de gran petxina que, en conjunt clou la part posterior del presbiteri en àbsis.

A cada banda de l'altar major i damunt les portes que donen accés a les Sagristies hi ha, a la part esquerra, el conjunt figuratiu de L'Anunciació

i a la dreta el conjunt de La Visitació.

Tot aquest conjunt harmònic, cal assenyalar que és de decoració abstracta i en constant moviment, amb les línies corbes, imitant fulles i motius vegetals. Fins les mateixes obertures a la paret, quatre amb llum natural del carrer i, la central, també amb llum natural però que quan és fosc és il.luminada amb llum artificial, porten decoració de vidriera; tots aquests elements de vitrall, són obra de Jujol.

D'altra banda tot el fons de l'altar és seguit d'un relleu en marbre retallat simulant onades. En resum, aquest altar major és una veritable obra d'imaginació i creativitat única, com ho va concebre en Jujol.

Abans de continuar i, des d'aquest punt central del creuer de la Església, es pot contemplar l'espectacular treball de fusta que composa la trona. Va ser concebuda per l'artista-escultor barceloní F. Carulla Rivera i treballat pel mestre fuster vendrellenc Joan Constantí Riembau.

Fou construïda

a rèplica exacta de l'anterior, que va ser destruïda com els altres elements de l'interior de l'església l'any 1936.

Alçant la vista cap el cimbori es contempla en els quatre angles del creuer les pintures triangulars dels quatre evangelistes, pintats a mitjans del 1.900, amb motiu del segon centenari de la construcció de l'Església per l'artista terrassenc Vicenç Carné. Per sobre, i com a il.luminació dels finestrals, a la part més alta, hi ha representats uns vitralls amb motius de l'obra d'El Pessebre, (poema escrit el 1.948, per Joan Alavedra Sugrañas, sobre el qual, en Pau Casals féu un oratori), disenyats pels artistes vendrellencs Joan Descals Esquius i Josep Mª Poblet Fortuny.

Des d'aquest punt i mirant cap a l'entrada principal, tenim una bona perspectiva de tota la planta del Cor, del rosassa i de les icones de la part interior de la portalada d'accés al Temple.

Seguint el recorregut passem per davant de l'altar de la Puríssima, obra d'en Jujol acabat pel seu equip després de la seva mort.

La figura de la Verge va ser realitzada en alabastre per l'escultor Parera l'any 1.942. A banda i banda de l'altar hi ha els accessos a l' interior del Cambril, les portes dels quals són obra de l'artesà fuster locat, Jaime Nin i Casanova, Clavetaire.

Si accedim a la part interior es pot contemplar un conjunt heterogeni format per relíquies, imatges i quadres que han estat donats, cedits, o portats per diferents entitats i/o persones. S'hi pot veure una Verge de la Candelera portada des de les Illes Canàries,

un Sant Francesc Xavier,

el Crist de Medinacel.li,

una imatge de Sant Salvador, semblant a la que, durant molts anys, va estar presidint l'Ermita de Sant Salvador;

al seu costat, en una urna, el bergantí Salvador, que va decorar el mig del sostre interior de dita ermita (recuperat i restaurat ara);

la Verònica

la Verge de la Soledat,

la Verge del Pilar,

i el tapís que inicialment estava al darrera de la capella de la Verge de Montserrat. Ho arrodoneix un vitrall a la part esquerra, segons es mira, amb Sant Vicenç, i a sota, Sant Jordi i la rosa. A l'altre costat (dret) una escena del Vendrell, la Mare de Déu de Montserrat i a sota un cistell de flors. Els dos patrons de Catalunya comparteixen espai de culte amb les altres obres de diferent procedència.

Arribem a l'altar de la Verge del Roser. Aquí, s'intentà refer el que havia estat aquest espai abans de la seva destrucció (retaule barroc), així doncs es col.locà una obra d'art majestuosa de més de 6 metres d'alçada i 4 d'amplada, dedicada a la Verge. El retaule fet amb fusta de roure i ceràmiques, que envolta l'imatge de la Verge, conté els 15 misteris del rosari, combinant els colors grisos, ocres, marrons, amb tocs de vermell i blau, amb l'or i la fusta de fons. El seu autor, vendrellenc, en Josep Mª Gual Barnadas, a ser deixeble de Lluís Muntaner i Frederic Marès. La restauració de l'altar, de tota la carcassa del retaule i de la fornícula de la imatge també són obra de l'artesà Jaime Nin.

Passem ara per davant de l'altar de Sant Isidre. Encara que aquesta denominacio és la més estesa i coneguda per tots,

en aquesta capella acompanyen a Sant Isidre,

Sant Pau,

i Sant Carles Borromeu, tots tres col.locats en fornícules treballades a la paret. Aquestes tres imatges són obra del conegut escultor Joan Borrull.

Per damunt d'aquestes hi ha tres fornícules més reduïdes contenint, seguint la mateixa descripció anterior, la Mare de Déu del Carme,

Santa Teresa,

i el beat Francesc Palau i Quer (fundador de les Carmelites).

Tot just abans d'entrar al recinte del Santíssim i a la part esquerra, esta col.locat l'únic confessionari que queda a l'interior del temple; es tracta d'una construcció de fusta dissenyada per Jujol, amb línies corbes que adquireixen dinamisme;

presenta l'estructura d'una càtedra retallada pel perfil sinuós i rodó, netament influenciat pel naturalisme i decoració vegetal del modernisme.

El passamà de fusta que hi ha a les portes del cancell d'accés al Santíssim, vol ser com una catequesi, com unes planes de la Bíblia en relleu, que deixi marge a la imaginació i llibertat al sentiment. La cara exterior comença i acaba amb una pregària, Senyor, jo us cerco. Constantment estem cercant el Senyor, que es deixa trobar en l'obra de la creació i ens demostra de mil maneres que "Déu ens estima", sobretot perquè Déu ha enviat el seu Fill únic que "s'ha fet Home" en tot, excepte en el pecat. Per això li demanem: "Senyor, quedeu-vos entre nosaltres", com els deixebles d'Emaús, que el van reconèixer en la fracció del pa i li van demanar que es quedés entre ells. I nosaltres continuem fent aquest gest de partir i repartir el pa, com a signe que Crist es va desviure fins a lliurar-se totalment pels homes. Per això, nosaltres hem de repartir el pa de la nostra persona i dels nostres béns amb els germans més necessitats.

La cara interior de la porta representa que la llum de la fe en la victòria del Crist mort i ressuscitat l'hem de passar de generació en generació,

tal com la van anar transmetent les primeres comunitats de creients d'aquesta parròquia que, a partir del 1.054, sabem que ja es reunien a Sant Salvador de mar. El peix, hoste del mar, va ser signe d'identificació dels primers cristians. A nosaltres ens ha arribat aquesta llum de la fe, que vivim i compartim en la comunitat cristiana del Vendrell,

i estem envoltats de ceps i d'aquest fruit de la terra que és el vi, signe de l'Eucaristia. Aquesta llum l'hem de comunicar als nostres fills, perquè també ells puguin acceptar de fer el camí de la Vida Nova del Ressuscitat.

El segon lloc de contemplació de l'Església és la capella del Santissim Sagrament (o del Sagrat Cor).

L'obra es començà l'any 1941 més o menys i presenta un altar amb un sagrari, i un baldaquí, executat pel mateix Jujol. Encara ara, en el sostre es pot veure la decoració pompier i convencional del segle pasat.

La imatge del Sagrat Cor, és obra del metre escultor Joan Borrull. Tota la part posterior de l'altar va ser reformada des que es va fer l'obra i la imatge del Sagrat Cor canviada d'emplaçament. Inicialment la imatge presidia l'estança des del bell mig de l'altar a la paret posterior de la nau.

Al costat esquerra de l'altar hi ha una campaneta, que s'utilitzava per anunciar la sortida de l'oficiant, cada vegada que es realitzava un acte litúrgic en aquest recinte.

Abans d'abandonar el recinte

hi ha un confessionari adossat a la paret amb motius de fusta en forma de creu, que representa que la nostra relació amb Déu passa a través de la relació horitzontal amb els germans. La posició vertical presenta la paràbola del fill pròdig en tres escenes; el penediment, la reconciliació amb el pare i la celebració familiar. En les dues escenes de la posició horitzontal veiem el compungiment de Maria Magdalena i la conversió de Sant Pau. Un ensenyament de Jesús en forma de paràbola i dos exemples de conversió.

Aquesta obra i el passamà de fusta del cancell del Santissim i del cancell d'accès entre la portada principal del temple i el Baptisteri, son obra de l'artista local Jordi Lluís Rovira Cañellas (disseny i dibuix) i del mestre fuster Joan Pàmies Coral (tot el treball d'esculpir la fusta).

Continuant la visita trobem amb la capella de la Verge de Montserrat. Forma un conjunt de cambril, amb accessos laterals de pujada i baixada. A la part central, damunt la barana i per sobre de l'altar hi ha imatge de La Moreneta. Aquesta obra, inaugurada l'any 1.950 va estar decorada per l'artista vendrellenc Salvador Gual Güixens, i per Josep Mª Llobet.

Damunt l'altar hi ha una capelleta amb la imatge de Sant Jordi, emmotllada amb marfil. Tant la capella de la imatge de Sant Jordi com la darrera restauració de la Verge de Montserrat i les rectificacions de la barana i les portes van anar a càrrec de Jaume Nin.

A la part esquerra del conjunt, just al peu de l'escala que circumda el cambril hi ha la imatge d'un escolanet de Montserrat que porta a les seves mans una caixeta d'almoines.

Arribem al Baptisteri. És una obra austera formada per tres relleus fets amb bronze, obra de l'escultor Perelló, en els quals hom veu l'Anunciació,

el baptisme de Crist,

i un motiu al.legòric al pecat original amb Adam i Eva, la serp i l'Àngel.

La pila baptismal es conservà intacta ja que es trasl.ladà durant la guerra civil.

Passem per davant de la porta d'entrada lateral del temple. Si observem els passa-mans de les portes de vidre, es pot contemplar una altra obra dels artistes vendrellencs Jordi Rovira Cañellas i Joan Pàmies Coral. A l'entrada (benvinguda) que fa referència a dues escenes dels evangelistes Mateu i Marc:

Jesús crida els apòstols i els joves a seguir-lo.

A la banda de la sortida podem admirar unes escenes de Lluc i Joan: el lavatori dels peus, signe de servei, i l'enviament dels apòstols als quatre punts de l'horitzó. Jesús surt al nostre encontre, ens crida i ens proposa el servei i la missió de predicar i d'estendre el seu Regne.

Abans d'acabar el recorregut anem a l'accés de l'escala que, tot anant cap a dalt del campanar, passa per la planta on hi ha el cor. En arribar podem contemplar i gaudir de la magnificència de l'orgue. La dèria de disposar d'un va sortir de mossèn Aumatell, rector de la parròquia signà un contracte amb l'orguener suïs Ludwig Scherrer, (que ja havia construït l'orgue de la Seu nova de Lleida). Es construí entre 1775/76, i havia de ser proporcional a les mides del temple.

Comparativamet, l'estructura de l'orgue ha variat mínimament al llarg dels 225 anys d'existència. El lloc on es troba actualment no és tampoc el lloc on originàriament fou instal.lat. Primitivament estava adossat a la paret esquerra del temple mirant des de la porta d'entrada, sobre on, actualment hi ha la trona, o sigui molt més a prop de l'altar major. El seu trasllat al lloc actual és relativament modern, es dugué a terme quan fou restaurat l'any 1.929 gràcies al mecenatge de Pau Casals. Amb motiu dels 220 anys de l'orgue, entre el 1983 i 1984 es realitzaren unes obres de restauració i reparació del conjunt. Jaume Nin va tenir cura de restaurar-ne la part exterior i de restituir les motllures i la decoració de la cadireta, que havien desaparegut amb el trasllat de l'orgue de l'any 1929.

L'orgue del Vendrell, és una peça important (una de les poques que es conserven) en la història de l'orgue a Catalunya.

Aquest reconeixement públic de les qualitats de l'orgue del Vendrell queda asseverat pel nombre d'estudiosos de tot Europa que d'uns anys cap aquí han vingut al Vendrell a visitar l'instrument. Igualment, la Generalitat de Catalunya a través del seu Departament de Cultura, ha inclòs l'orgue en la seva campanya de descobriment dels orgues catalans, mitjançant uns concerts que se celebren a l'estiu amb la majoria d'orgues històrics del nostre país, restaurats.

Val la pena destacar també el rosassa de quatre metres de diàmetre amb la representació del Senyor Transfigurat, que hi ha damunt de l'orgue. L'original va ser, com la resta del contingut del Temple, arrassat durant el període de la guerra civil. L'actual, dissenyat per l'artista Josep Mª Jujol i Gibert, data de l'any 1.943, i va ser realitzat per la casa Oriach, de Barcelona.

Damunt la barana del cor i mirant cap a l'Altar Major hi ha a la part esquerra, una imatge del Papa Gregori I, anomenat El Magne (a qui s'atribueixen els origens del cant gregorià)

i a la part dreta la imatge de Santa Cecilia (màrtir), qui, des de finals de l'Edat Mitjana, és considerada patrona de la música.

En arribar a la porta de sortida, a la nostra esquerra hi ha una pica d'aigua beneïda i damunt mateix, un quadre de la Verge dels Desamparats. És una reproducció de l'estampa d'una imatge que hi ha a Itàlia, i al nostre pais esta representada en diferents esglésies.

Abans de sortir del recinte, val la pena contemplar la part posterior de la portalada principal on, representats en setze requadres, es materialitzen diferents objectes que conformen el Via Crucis. Són reproduccions de guix dels originals de fusta que van desaparèixer durant l'etapa 1936/39, malgrat que se'n rescatà algun de no massa malmès.