Introducció

Si bé l'existència de la primera església es remunta cap a l'any 1307, al llarg del temps la seva estructura va sofrir successius enderrocs i ampliacions, la darrera de les quals es produí el 1732 en que, al lloc on hi hagué la darrera construcció, se n'edificà una de nova que és la que actualment està a la plaça Vella de la localitat.

L'exterior del temple no ha canviat, però el seu interior, des de la seva benedicció i inauguració l'agost del 1739, presentava un conjunt de retaules d'estil barroc, de considerable bellesa pel treball que s'hi desenvolupà en la seva execucció, complementat pels diferents altars que conjuntaven el recinte.

Tota aquesta obra es mantingué en el seu esplendor fins al juliol del 1936, moment en què, degut a la guerra civil que hagué de suportar el pais, es produïren actes vandàlics en tot el que feia referència a la qüestió religiosa, saquejant-se, destruint-se, cremant tot el que estava a l'abast. Naturalment, l'església del Vendrell no en va ser pas una excepció.

Aquesta composició presenta de forma gràfica i visual, una recreació de tot el contingut del temple.

Destacar que, per fer aquest treball, s'ha extractat informació apareguda a les publicacions de Miscel.lània Penedesenca, que realitza l'Institut d'Estudis Penedesencs. Les reproduccions fotogràfiques han estat facilitades per l'Arxiu Històric Comarcal del Vendrell; l'arxiu fotogràfic del Sr. Jaime Domingo i la col.lecció particular de l'autor.


Ermita de Sant Salvador

Remuntant-nos a la llunyania del temps passat, ens situaríem a l'ermita de Sant Salvador, obra considerada, sens dubte, la més antiga del terme. Com a prova il-lustrativa,

una vista de finals del segle XVIII,
una altra amb motiu de la portada d'aigua potable al nucli de Sant Salvador, amb la font al costat de l'ermita i, finalment,
la imatge de Sant Salvador que presidí l'altar de l'ermita.

Esglèsia

Situant-nos ara a l'església del Vendrell, cal recordar que aquesta obra fou realitzada durant el rectorat de mossèn Antoni Ferrer, i està edificada en el mateix lloc on existia la primitiva des del segon terç del segle XVIII.

La primera pedra fou posada pel Sr. Rector al fonament de la pilastra de les graus del presbiteri, a la part de l'evangeli. Les obres s'iniciaren el tretze de juny del 1732 i quedaren enllestides a mitjans del 1739, procedint-se a la seva benedicció i inauguració el dia vint-i-cinc d'agost.

El reverend Antoni Ferrer, que morí anys desenvolupà el càrrec de rector, està enterrat al creuer de l'església.

D'entrada, es presenten tres instantànies de l'exterior de l'església parroquial

la primera des d'on hi havia l'Ajuntament;
la segona, des de la cantonada de "La Confiança" i,
la tercera, desde la cantonada del carrer Alt.

Accés Interior

Des del seu accés a l'interior des de la porta principal del recinte, començant per la part esquerra, una vegada passada l'escala del cor i campanar, en la primera estança hi havia el retaule de Sant Carles; en la segona, el retaule dels Dolors; en la tercera, el retaule de Sant Sebastià. En l'arribar al creuer de l'església, hi havia en primer lloc, el retaule de Sant Pelegrí, que, més endavant, es reestructurà pel de Sant Josep; tot seguit, el retaule de Santa Anna, (que es modificà amb posterioritat, per permetre l'accés a la imatge al cambril, mitjançant unes escales de pujada i baixada interiors). On ara hi ha la porta d'entrada a la sagristia, hi va haver l'altar de Sant Llibori; arribats al frontal del creuer, on ara hi ha l'altar de Sant Josep, hi havia el retaule de Sant Antoni, seguit d'un petit altar amb la imatge de Sant Pau; al centre, ocupant la part superior del creuer, el retaule major; a la seva dreta, un petit altar de la Verge de la Cort (Amor Hermós) i la Capella del Sant Crist, el Santíssim Sagrament, i l'altar de la Purísima: a la part dreta del creuer, el retaule del Roser i, prosseguint el recorregut, el retaule de Sant Isidre (que conserva el mateix lloc actual); el retaule de Santa Magdalena, que va desaparèixer en fer-se les obres de la capella actual del Santíssim; el retaule de Sant Gregori (que estava al lloc on ara hi ha la capella de la Verge de Montserrat) i, per acabar, el retaule de la Mare de Deu del Carme (Capella de les Ànimes), i el baptisteri.

Del seu interior, la informació que es va recollir, és una mica escadussera per diferents motius; a saber: les imatges trobades no són moltes degut, en part, a que quan es començà a practicar la fotografia, només estava a l'abast de persones que van desenvolupar aquesta activitat com a professió i, a nivell de particulars, tenia un cost elevat; d'altra banda, la reproducció d'imatges que no fossin personals o llocs exteriors d'interès, no van despertar l'ànim de recollir fotogràficament els interiors dels temples, si més no, de les imatges més representatives.

Persones d'edat avançada, com eren els Srs. Isidre Totusaus Alegret, i Joaquim Vidal Tous que van col.laborar en les activitats pròpies de l'església, com escolans cap al 1920, van propiciar una valuosa informació que, en el seu record guardaven d'alguns llocs d'on no es van treure mostres gràfiques visuals.

Aquest contingut és el meu granet de sorra per poder difondre tot el valor artístic, cultural i religiós dels treballs realitzats en art barroc, a la nostra església, encara que, malauradament, els fets de juliol del 1936, van ser camp de cultiu per arrabassar-ho gairebé tot.

Retaule de Sant Carles: És un retaule de particulars. Aquest, era propietat de la família vendrellenca dels Morenes, família que després prendria títol nobiliari de la Baronia de Quatre Torres. El baró tenia casa a la plaça Vella.
El retaule estava situat a la primera capella de la nau lateral esquerra del temple. El seu lloc, l'ocupa avui l'altar de Jesús de Natzaret, i el Crist crucificat.
Pel que fa a la descripció, els informadors destaquen, en una fornícula al carrer central, la imatge de Sant Carles Borromeu vestit de cardenal. A la seva dreta, la imatge de Sant Fèlix. A l'esquerra, Santa Bàrbara. Damunt de Sant Carles, ja en un segon pis, Sant Francesc Xavier.
A la pedrel-la, vora la mesa de l'altar una colla de relleus que narraven algunes escenes de la vida del Sant.
Es tracta d'una de les obres anònimes, que correspon a la segona meitat del segle XVIII.

Retaule dels Dolors: El retaule -com l'actual altar- ocupava la segona capella de la nau lateral esquerra del temple. No s'ha trobat cap testimoni gràfic, però es compta amb la descripció dels informadors.
Es tractava d'una gran capella central, emmarcada per dos àngels, que a modus d'espaiós cambril -sense accés interior- contenia la imatge de la Verge, talla en fusta a model de pietat, amb el Crist jacent a la falda. Sota mateix de la capella, i damunt la mesa de l'altar, la imatge de l'adormició de la Mare de Déu. Al 1744 es construí el sepulcre vidriat de la Mare de Déu.

Retaule de Sant Sebastià: Data de l'any 1757 i era obra d'Antonio Ochando (autor dels del Roser, Santa Anna i Sant Isidre, entre altres). Ocupava l'actual altar de la Verge de la Cort. No hi ha cap document gràfic; pel que expliquen persones que l'havien vist, constava de tres parts; la central més ampla i les laterals més reduïdes. Al central, entre dues columnes que separaven els laterals, hi havia la imatge d'argent de Sant Sebastià, adquirida per la confraria el 1765; a sota, per damunt del sagrari de l'altar, la imatge de Santa Llúcia. Pel que fa als laterals, a la part dreta, la imatge de Sant Roc amb el gos llepant-li les llagues; i al costat de l'esquerra, la imatge de Sant Joan evangelista, portant a la mà dreta l'atribut del calze.

Retaule de Sant Pelegrí: Cap als anys 1777-1778, la confraria de Santa Anna es va fer càrrec de l'erecció del retaule dedicat al Sant. Es va col.locar al lloc que ocupava l'altar del Sant, al costat esquerra mateix del de la patrona de la Vila.
Es tracta d'un petit retaule de dos pisos; en el principal, una capella emmarcada per dues columnes -llises amb garlanes al coll-, amb la imatge del titular. Al peu del conjunt de columnes, dues petites imatges, vora la mesa de l'altar. A la part dreta, Sant Blai i, a l'esquerra, Sant Llorenç amb les graelles. Al segon pis, la imatge de Sant Tomàs d'Aquino.
El canvi d'advocació que es produí entre el període de 1851-1896, va portar que el retaule passés a dedicar-se a Sant Josep. La imatge del segon titular es beneí el 26 de novembre del 1899, prèvia restauració.

Retaule de Santa Anna: El retaule estava format amb tres cossos. El central el presidia una imatge gòtica de pedra, de Santa Anna; més amunt, en una fornícula, la imatge de Sant Miquel Arcàngel, i, rematant-ho, al capdamunt, Déu Pare que dona la benedicció. A la part esquerra, sobre la porta de sortida del cambril, la imatge de Sant Joaquim, i complementant la imatge d'un Sant vestit amb hàbit, que no s'ha pogut identificà. A la part dreta, damunt la porta d'accés al cambril, la imatge de Santa Quitèria i, al seu damunt, la d'un Sant màrtir del que tampoc s'han trobat dades. Davant l'altar, hi ha la tomba de la família Nin, del Molí Alt, familia que gaudia d'un privilegi concedit pel Sr. Bisbe de la diòcesi en l'any 1739, i van ser grans benefactors econòmics del temple.

En aquesta perspectiva més ample de l'altar de Santa Anna, es pot contemplar a la part esquerra la capella de Sant Josep

i també el detall d'una de les dues trones.

Altar de Sant Llibori: És un dels altars de particulars. Es trobava al creuer esquerra, a la dreta del retaule de Santa Anna, al lloc on avui hi ha la porta per entrar a la sagristia.
Forma el conjunt una mesa i un quadre amb llenç a l'oli que representava el Sant Bisbe, tot ell envoltat per un marc profusament treballat i esculturat a manera de petit retaule.
El document del 1819 no concretava a quina de les dues famílies Vidal pertanyia, si era propi dels Vidal "de Joncosa" o d'Antoni Vidal. Els primers s'establiren a la Vila al carrer del Portalet, a mitjans del segle XVIII. Pel que fa a la segona família, la d'Antoni Vidal, estava vinculada amb Pere Màrtir Vidal, candeler de la parròquia ja l'any 1740.

Retaule de Sant Antoni: Ocupava la part esquerra del creuer del temple, vora la pilastra del presbiteri, a la part de l'evangeli (avui ocupa el seu lloc l'altar de Sant Josep).
L'antic retaule el féu construïr la confraria de Santa Anna, del qual en tenia cura junt amb el de Sant Pelegrí. Malgrat que l'únic document gràfic el reprodueix parcialment, es tracta d'un retaule de dos cossos. Sobre la mesa de l'altar, la imatge del Sant Sepulcre dins d'una urna de vidre; aquesta imatge processional fou adquirida per la confraria de Santa Anna l'any 1791 i afegida al retaule en aquelles dates. El cos central és compost per un conjunt de tres columnes per banda, llises amb garlandes al coll i basament amb guarniment folial, que emmarca dos arcs geminats amb les imatges dels dos titulars: Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua. Al segon cos, trobem la imatge de la Mare de Déu del Carme; sembla ser que també afegida el 1826 en desaparèixer del seu altar-retaule a la Capella de les Ànimes, en obrir la porta petita per accedir al temple. La imatge apareix acompanyada per quatre àngels; dos portadors de canelobres al peu de la Verge i dos més al cap, els quals sostenen tot el treball de talla que emmarca l'arc de la capella del retaule. Es calcul.la que l'origen del retaule és de principis de la dècada dels anys seixanta del segle XVIII.

Altar de Sant Pau: A l'igual que el de la Verge de la Cort, aquest estava entre el retaule de Sant Antoni i el retaule major. Damunt la mesa de l'altar i en una fornícula, la imate del Sant. No hi ha més dades. També va córrer la mateixa sort que els altres, el 22 de juliol del 1936.

Retaule Major: Aquesta obra, des de la seva concepció fins al seu acabament, va passar per una sèrie de vicissituds que van fer que, des del 1771, l'escultor vallenc Lluís Bonifàs Massó, en fes el projecte, i l'ostentori l'any 1775. El 1798, l'escultor tarragoní Josep Batlle, va continuar les obres que finalitzaren el 1804.
Es tracta d'un retaule que s'estructura verticalment entre cossos, en funció del gran relleu del cos rodó de la Transfiguració del Senyor -titular del temple- que és col-locat a la part central. Un relleu integrat per sis figures: Jesús a la part superior, entre Moisès i Elies, i un segon grup de figures amb Sant Pere, Sant Pau i Sant Jaume, al peu dels primers.
Els cossos laterals venen pautats per dos conjunts de tres columnes que emmarquen les imatges dels quatre doctors de l'església. Hi ha un clar predomini de la part estructural, la qüestió arquitectònica prima respecte a la imatgeria. Les úniques quatre imatges exemptes del monumental conjunt no apareixen en cap fornícula o capella, sinó que resten simplement distribuïdes i emmarcades entre els conjunts de columnes gegants que fan d'element de suport de l'obra.
Horitzontalment, podem diferenciar clarament tres parts: el basament, el cos central, i l'àtic. En el basament trobaríem un sotabanc i el basament pròpiament dit. El primer és decorat i pintat tot imitant penells de marbre i jaspis. El segon apareix ja tot estructurat amb relleus i filigranes folials. Al mig trobem la mesa, reformada al segle XIX; damunt el sagrari petit, la graderia i sobre l'ostensori, obrat per Bonifàs, l'any 1772, amb dos àngels de cos sencer i vestits, tot mostrant amb les mans la porta del sagrari, decorada amb el quadre de Vergara, que representa Crist amb la Sagrada Forma a la mà dreta i el calze a l'esquerra recollint la sang de la llaga del costat. El cos central ve configurat pel gran relleu de la Transfiguració i pels dos conjunts de columnes que fan de suport i estructuren l'obra en dos eixos simètrics. Es tracta de dos conjunts de tres columnes per banda, dues de les quals, les més properes al gran relleu central, apareixen avançades, les altres quatre resten recolzades en el mateix pla que la resta del retaule. Són estriades, amb el capitell d'ordre corinti, volutes i fulles d'acant, ordre que es repeteix en la resta de la decoració de les pilastres, que fan també d'element de suport. Aquests dos jocs de columnes recullen les úniques quatre imatges exemptes del conjunt, que apareixen dempeus col.locades damunt d'una àmplia cornisa que es desplega sobre el basament, amb el suport d'unes mènsules decorades amb fulles d'acant. Aquestes quatre imatges representen els quatre doctors de l'església llatina: Sant Agustí, Sant Gregori el Gran, Sant Jeroni, i Sant Ambròs. Als dos extrems del conjunt, situats directament damunt de la cornisa, hi ha dos medallons que porten esculpits atributs relatius a la virtut teologal de la fe. Una creu i un calze amb la Sagrada Forma a l'esquerra, i una bíblia i un ciri amb la doble creu a la dreta, símbols de la fe viva.
Damunt del cos central i seguint el contorn del retaule, es desplega un dintell, sobre el qual se situa un fris en blanc, que remata una cornisa amb motllura a base d'uns motius en relleu de quadres d'escacs. Damunt d'aquesta, i sobre el conjunt central, trobem dues llargues peanyes, amb dos gerros de forma balustrada amb cobertura lleugerament apuntada. Aquestes dues peanyes sostenen i fan de base a l'àtic que s'encasta ja a la petxina de l'absis del temple. Conté a la part central un relleu de la resurrecció del Senyor, decorat lateralment amb tot una colla de relleus i filigranes. El remata un frontó corbat, alternat amb dos frontons en forma de triangle als angles. A la part més alta del frontó apareix una apoteosi, emmarcada amb raigs de llum viselats i amb l'anagrama de Jesús al centre.
Es presenten dues imatges gràfiques més;

una vista general i, l'altra,

poc abans dels fets del 1936.

Altar de la Verge de la Cort, o de (l'Amor Hermós). La talla original que data del segle XVIII, és atribuida al factòtum vendrellenc Joan Toldrà i Fàbregas (el matines). L'any 1848, mossèn Josep Ignasi Escolà i Ferrando, Vicari de la parròquia, qui disposava de generals simpaties, fou l'impulsor de la confraria, que desenvolupà les activitats pròpies dedicades a la Santa, abans del seu trasllat a una altra Parròquia.

La imatge presideix l'altar que estava entre l'Altar Major i el de la Puríssima. A l'igual que la resta d'altars i retaules que hi havia a l'interior de l'església, foren devastats el 22 de juliol del 1936.

Altar de la Puríssima. En el seu moment, acompanyaven la imatge a l'altar corresponent dues talles; a la part esquerra la de Sant Lluís Gonçaga i a l'altra banda la de Santa Teresa de Jesús. Cal comentar també al respecte, que va tenir la seva propia confraria des del mateix temps que l'anterior. L'altar està en aquest emplaçament, des de que es va fer la nova capella del Santissim l'any 1878, ja que fins aleshores va compartir l'estança interior on també hi hagué l'imatge del Crist crucificat i el propi Santissim. Finalitats els fets del 1936, el conjunt va ser restaurat seguint el projecte de l'arquitecte Josep Mª. Jujol.

Retaule del Roser: Cap a l'any 1645, s'apleguen uns devots de la Verge del Roser, amb la intenció de crear una confraria, fundant-la de fet en aquesta data. El 9 de març del 1660 s'instituí canònicament segons escriptura pública autoritzada pel Vicari de la parròquia i el notari de la Vila.
El retaule es presenta, en un principi, com un compendi de les dues devocions populars més arrelades al segle XVIII, la Immaculada Concepció i la Mare de Déu del Roser, combinades per l'escultor Josep Ausach, en artística simbiosi.
Verticalment es dividia en tres carrers; un de central més ample i dos de laterals una mica més estrets. Horitzontalment hi podem diferenciar un sòcol o basament de fusta, pintada tot imitant plaques de marbre i jaspis; la pedrela amb dos misteris de dolor (tercer i quart) i al mig, quasi tocant a la mesa, el sagrari ricament esculturat. Al primer pis i al carrer central, la imatge de la Verge titular, dins d'una fornícula, tota emmarcada amb dos conjunts de columnes salomòniques (un per banda) formats per una columna (de bulto) i a cada costat d'aquesta, una de mig relleu. Rematen aquests conjunts uns frontons cargolats amb uns minyons o angelets asseguts, que porten roses a les mans.
Aquest primer pis té dos carrers laterals. En el de l'esquerra hi ha dos plafons esculturats de forma quadrada, essent el més baix el tercer misteri de goig (naixement de Jesús), i el més alt, el quart misteri de goig (presentació al temple). Al carrer lateral dret, hi trobem també dos plafons esculturats; el més baix representa el segon misteri de goig (La Visitació), el més alt, el cinqué misteri de goig (Jesús perdut i trobat al temple). Igualment emmarquen aquests plafons, uns conjunts de columnes com les abans descrites.
Al segon pis i al carrer central, hi ha una fornícula o capelleta tota esculturada, amb la imatge de la Immaculada Concepció; l'emmarquen dues columnes salomòniques (de bulto) i de dimensions més reduïdes que les del primer pis, a banda i banda de la imatge hi ha dos plafons esculturats, aquests de forma rectangular, que figuren: el de l'esquerra, el primer misteri de glòria (la resurrecció); el de la dreta, el segon misteri de glòria (l'ascensió del Senyor). Els dos plafons estan emmarcats per uns minyons (segons el llenguatge de l'època) que, a model d'atlètics, sostenen amb el cap la cornisa que remata aquest segon pis.
A l'àtic del retaule i dins d'un òcul, apareix el Pare Etern, tot beneïnt amb la mà dreta i, amb la bola del món a l'esquerra. Flanquegen l'òcul, dos àngels i, a banda i banda d'aquests, elements decoratius propis de l'època.
En conjunt, una obra d'art majestuosa, tallada amb fusta, policromada, de més de set metres d'alçada, dada que ens dóna una idea de l'alçària de la capella nova, per la qual fou construït. L'amplada era d'uns cinc metres amb dos-cents setanta centímetres.
El retaule fou assentat i col.locat dins la capella nova del Roser, i allí romangué quan es derruí l'església vella, fins que l'any 1738, per l'estat avançat de les obres del nou temple que s'estava construïnt, el retaule es traspassa i la capella hagué de ser aterrada en quedar engolida pel braç dret del creuer del nou temple parroquial. L'any 1851, es va canviar la imatge de la Verge del Roser, que esculturà Ausach, per una de nova, més estiitzada i més a gust del moment. També es va canviar la imatge de la Immaculada Concepció, al segon pis, per la de Santa Caterina.
A finals del 1902, es col.locà una llàntia de gran mèrit artístic a la capella, a la part esquerra; tota de ferro forjat amb un medalló al centre, amb el retrat en esmalt d'una filla difunta del donant Jaume Alegret. A la vegada, es construí i col-locà la reixa, també de ferro, junt amb una grada de marbre, que tancava l'altar-retaule fins al 1936. Tot plegat costejat pel senyor Alegret.

L'any 1928, s'afegí a la part esquerra del retaule, tocant a l'altar de la Puríssima, l'altar de Natzaret.

Retaule de Sant Isidre: El retaule constava de tres cossos, emmarcats per columnas llises, però guarnides amb garlandes gruixudes enroscades en hèlix al tronc.
La part central presenta, sobre la mesa, un baix relleu relatiu a la vida del Sant, damunt, ja en el primer pis, la imatge de Sant Isidre, en una fornícula emmarcada per dos minyons que sostenen un candeler; molt a gust de l'època. Sobre, en el segon pis Sant Domènec, amb el mateix emmarcament.
A la part dreta, a la pedrel.la, relleu de la vida del Sant, damunt, al primer pis la imatge de Sant Ferran, al segon pis, una rica decoració de filigranes en relleu dins l'estil.
A la part esquerra, la mateixa distribució de la dreta , tan sols que la imatge del primer pis correspon a Sant Enric. El tancament exterior, amb portes de ferro treballat a la forja, igual que altres altars del temple. La confraria d'aquest Sant potser era la que estava més ben preparada, ja que venia actuant des d'abril del 1679.

Capella del Santíssim. Es va construir el 1878 en el lloc on fins llavors hi havia el retaule i l'altar de Santa Magdalena. En fer les obres d'ampliació de l'espai, van desaparèixer tant l'altar com el retaule i no s'ha pogut trobar cap rastre que permeti disposar de dades. A la part superior del frontal de l'altar hi havia la imatge del Sagrat Cor i, presidint l'altar, l'estança on es guardaven les hòsties. S'accedia al recinte per unes portes fetes amb ferro forjat de l'època. L'únic que va quedar dempeus després dels fets del juliol del 1936, van ser les parets i el sostre.

Retaule de Sant Gregori: Estava situat a la segona capella de la nau lateral dreta; avui ocupa aquest lloc l'altar de la Mare de Déu de Montserrat, inaugurat el 27 de juny del 1950 sota el mecenatge d'en Joan Figueres i Socias (l'hereu Xenda). En no existir cap document gràfic que reprodueixi l'obra, es valoren les informacions facilitades pels informadors de l'època. La composició del retaule era de tres carrers (o cossos); el central, venia emmarcat per dues columnes que separaven en aquest i just, sobre de la mesa de l'altar, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, afegida a l'obra original el 1884 quan es fundà la confraria de Montserrat al Vendrell. Damunt la imatge de la Verge, i en una fornícula més destacada, la imatge de Sant Gregori, bisbe, en acció de beneïr.
Pel que fa al lateral dret, figurava la imatge de Sant Francesc d'Assís, també dins d'una fornícula de dimensions més reduïdes que la del titular; al lateral esquerra, també dins d'un nínxol, la imatge de Sant Bernat. Ambdós laterals estaven emmarcats per conjunts de columnes estriades i capitells compostos.
L'antigüitat de l'obra es situaria cap a la meitat del segle XVIII, tenint en compte que el contracte per daurar el conjunt, es va fer al 1759.

La capella de les Ànimes: Sembla que va ser el tercer de particulars, però no hi ha cap concreció a l'entorn de quina de les dues famílies Vidal n'era propietària. En aquest lloc hi havia la pila de batejar, únic element que es conservà en aquest recinte.

En Jaume Ramon, explica a l'entorn d'aquesta capella: "el 9 de desembre del 1826, l'Ajuntament d'acord amb el senyor Rector i distingits caps de casa, determinen obrir una nova porta a l'església parroquial. Discutint el lloc on devia obrir-se, s'acordà per unanimitat efectuar-ho al costat esquerra de la porta principal, per la capella de nostra Senyora del Carme, o vulgarment de les ànimes, donant a la plaça.

El retaule de la Mare de Déu del Carme va desaparèixer, doncs, l'any 1826 en obrir la porta petita del temple.

Festa de la Inmaculada. Aprofitant l'espai del Retaule Major, i amb motiu de la diada, es preparava un altar amb tota mena de guarniments propis per la celebració de la festa La instantània correspon a l'any 1916.

L'orgue fins a principis del segle XIX., estava adossat a la paret esquerra del temple, per sobre de la segona i tercera portalada que separa la nau central i lateral esquerra de l'església, segons s'observa a la fotografia feta des de sota del cor.

Amb motiu de la tercera restauració de l'orgue parroquial, amb la la quantiosa despesa sufragada per mestre vendrellenc Pau Casals i Defilló, s'aprofità per canviar-ne l'emplaçament original i instal.lar-lo al bell mig de la planta del cor; per damunt de l'entrada principal i sota la rossasa, tal com es veu en aquesta imatge.

Destacar també que a la planta del cor hi havia la "roda de campanes" -al fons a l'esquerra-, equipament acústic de vuit campanes de mida petita, que es feia servir en determinats oficis religiosos a l'hora de beneïr el pa i el vi.


Àlbum de Fotografies

En aquest apartat, s'inclou un àlbum de fotografies que no surten a la visita de l'església, com són les peces orfebreria religiosa:

la custòdia major;

la custòdia menor;

la creu processional;

i, finalment, el reliquiari de Santa Anna.


Pel que fa als conjunts que formaven els misteris de la passió, molts dels quals eren presents a les processons de la Setmana Santa. S'hi poden contemplar els de:

l'oració a l'hort;

l'assotament;

l'Ecce Homo;

Natzaret;

els Dolors;

el Sant Sepulcre; i,

el de la Soledat;


Dintre d'aquest apartat, es corresponen també les imatges de:

la cruxificció;

i la del Crist jacent.